Reobro el blog...... De moment l'acabo d'obrir i no sé quina tendencia tindrà, ni que escriuré, ni tan sols puc assegurar que demà continui obert.. i es que en aquesta etapa que estic vivint qualsevol cosa pot passar, una mica com a la vida mateixa no? Aquesta incertessa sempre present...sumada a la meva forma de ser bastant imprevisible, desconcertant, caotica...
Ara mateix em trobo en un moment diguem-ne que no agradable ni divertit per que mentir?.Les coses millor no ocultar-les ni dir que son molt maques quan no ho son.Malgrat això he decidit prendem-ho de la millor manera possible, acceptant que aquesta etapa d'ombres s'anirà acabant..
Soc dels que viu les coses intensament, no ho puc evitar.Si em trobo feliç, estic radiant, i si em trobo deprimit,estic deprimit i punto.Amb mi no van les coses a mitges.Veig les cares de la gent al metro, que no expresen res, com si fossin cadavers en vida i penso buffff...
De moment no m'extendré més, no vull contagiar la meva negativitat a les pobres persones que passin per aqui.Més endavant prometo alguna entrada plena de positivisme i de fel.licitat, e inclús amb experiencies o vivencies que puguin treure un somriure del lector.
A cada entrada que publiqui, intentaré afegir algún comentari sobre alguna cosa que hagi experimentat aquell dia, un sentiment, alguna cosa que hagi aprés....
La d'avui es: Estic en crisi, segurament a poca gent li importa.. i qué?
No hay comentarios:
Publicar un comentario